Vaig iniciar el blog amb una entrada de benvinguda que, entre d’altres
aspectes, comentava que la meva elecció del centre de pràctiques tenia com a
objectiu poder endinsar-me en el dia a dia de la professió de psicopedagoga a
una escola bressol. A dia d’avui, tornant la vista enrere i recopilant les
experiències que he anat vivint, puc afirmar com aquest objectiu principal ha
estat assolit amb èxit.
Des del primer dia al centre de pràctiques, la rebuda per part de la
psicopedagoga va ser molt bona. Tan bon punt entrava a l’escola, ella sempre
m’estava esperant per reunir-nos per exposar-me l’ordre del dia. Aquest fet s’ha
repetit a cada sessió, fet que jo m’ho agafava amb gran entusiasme ja que era
el moment de la jornada on m’assabentaria de totes les tasques que ens
esperaven aquell dia.
Tal i com ja he anat plasmant al llarg de les diferents entrades, he
acompanyat a la psicopedagoga del centre en totes les tasques que li pertoquen,
sobretot relacionades amb la intervenció amb els infants, les famílies i les
mestres. Així, he col·laborat en les observacions a l’aula, parant atenció a
les estratègies que empra la psicopedagoga en aquestes accions, he assistit a
les reunions amb les famílies, ja sigui a demanda de l’escola o dels pares i
mares, he pogut veure i contribuir en la
planificació d’aquestes trobades, he participat en les reunions entre
les tutores i la psicopedagoga per a intercanviar neguits o fer el seguiment
d’un infant, he observat com donava pautes d’actuació a mestres que demanaven
el seu suport, he estat present a les trobades amb referents del CDIAP, he
entès el protocol de derivació d’infants amb possibles NEE, he aprés a enfocar
la redacció dels informes de derivació d’un infant, he assistit a la
planificació i l’execució d’una hora del cafè... Aquestes accions i moltes
d’altres m’han servit per conèixer la tasca de la psicopedagoga a l’escola
bressol i, per aquest fet, ratifico la meva idea de la importància d’aquesta figura
en edats primerenques. Quan vaig iniciar aquest camí ja defensava aquesta idea,
però ara que ja he pres consciència de la gran tasca que s’hi fa, encara tinc
una posició més ferma entorn a aquesta visió.
Un altre aspecte destacable és que el fet de poder passar per totes
aquestes vivències m’ha fet reflexionar entorn a diferents temes que els he
pogut relacionar amb continguts de les diferents assignatures de la
Llicenciatura de 2n cicle de Psicopedagogia. Una de les assignatures que he
tingut més present ha estat la de Diagnòstic
en educació ja que gràcies a aquesta he pogut contrastar trets teòrics amb
la posada en pràctica de la psicopedagoga a l’escola bressol. Així, he aprofundit
en les tècniques de recollida d’informació, les característiques del procés de
diagnòstic, les actuacions del psicopedagog/a o els supòsits sobre els quals
cal avaluar el context familiar.
Per altra banda, durant el transcurs de les pràctiques, m’he adonat de la
complexitat de la tasca del psicopedagog/a que va inherent a les seves accions.
Segons el meu parer, una de les funcions més dificultoses són les entrevistes
amb famílies per a exposar les mancances que presenta el seu fill/a i poder
proposar-los una derivació al CDIAP. M’he adonat que la figura del psicopedagog
no tan sols ha d’estar dotada dels coneixements propis i oportuns, que són un
pilar fonamental, sinó que ha d’anar un pas més enllà, cercant les vies
d’actuació que s’adeqüin a cada situació.
Destaco com l’aprenentatge que he anat adquirint s’ha basat fonamentalment
amb l’observació curosa de les accions de la psicopedagoga, en l’escolta activa
en determinades ocasions, com en les reunions entre el/la referent del CDIAP,
la psicopedagoga i la tutora, amb l’acció duta a terme quan ha estat
necessària, com recollint trets significatius d’infants que estàvem observant a
l’aula, amb la cerca d’informació complementària que ampliés el meu bagatge,
tant amb els materials de la UOC com en bases de dades externes i amb el procés
de reflexió continu mitjançant el blog.
Finalment, m’agradaria posar de manifest que el Pràcticum I ha estat una
font d’experiències i vivències riques i profitoses i aquest fet és degut a la
mateixa psicopedagoga del centre que m’ha ofert tot el seu suport i recolzament
a cada sessió. Agafo amb moltes ganes el Pràcticum II per seguir creixent en
aquest àmbit i per a poder treballar de valent amb la intervenció en tres casos
de necessitats educatives especials. Aquest últim aspecte encara s’està
perfilant per veure quin tipus d’actuació serà més adient en cada infant.
Ens tornem a veure al blog referent al Pràcticum II!!
