Alguns trets generals sobre la tasca de la psicopedagoga a l'escola

Després d’un altre dia al centre de pràctiques, m’agradaria reflexionar sobre alguns aspectes generals que defineixen la pràctica de la meva tutora. Primerament, la concepció sobre l’origen de les dificultats dels alumnes no la percep com a quelcom individual, sinó que considera que són fruit de les interaccions establertes dins del context en el qual està immers l’infant. D’aquesta manera, la seva intervenció psicopedagògica està emmarcada en un context determinat, abraça els diferents entorns del nen/a, és global i interna.

Alhora, la finalitat de la seva intervenció respon a  una visió preventiva ja que persegueix integrar-se en la dinàmica de l’escola, formant part de l’equip docent. A la vegada, la seva tasca promou l’anàlisi compartida i la corresponsabilitat entre els diferents agents, anticipant les possibles mancances que poden sorgir. Val a dir, però, que en ocasions pot semblar que actua de forma correctiva ja que ha de fer front a les demandes de les mestres entorn a aspectes que els preocupen dels infants de l’aula, tot i que mai actua adoptant un paper d’experta, sinó que sempre busca poder elaborar possibles vies resolutives a través dels coneixements de tots els agents vinculats amb l’infant.

Finalment, afirmo de forma rotunda que la tutora de pràctiques del CEIF Andreu Castells és una assessora constructivista. Així, aquesta figura deixa de banda el rol de tècnic per potenciar la construcció d’un entorn basat en la cooperació entre professionals que cerquen significats de forma conjunta per tal d’oferir una millor intervenció psicopedagògica. Alhora, vetlla per no establir relacions de dependència amb les mestres, sinó que empra estratègies perquè siguin els mateixos assessorats els qui actuïn per ells mateixos.

Bibliografia:

·         Monereo, C. Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Mòdul 1. Editorial: UOC. 

Derivació d’un infant per part de l’escola bressol

Us presento el protocol d’atenció i derivació creat per la Xarxa de la infància de Sabadell que empra el CEIF Andreu Castells. Aquest té com a objectiu oferir un suport als/les professionals que treballen amb infants de la franja de 0 a 3 anys.

Recomano visitar la web http://www.sabadell.cat/es/ per a descobrir totes les tasques que desenvolupen els diferents grups de treball ja que és una comesa ben interessant. 

Una entrevista amb una mare...

Tonucci, F. (2007). Frato. 40 anys amb ulls d’infant. Colecció Micro-Macro Referències. Editorial GRAÓ, Barcelona. 

Seguint amb el procés de reflexió entorn a l’entrevista, penso que aquesta vinyeta de Francesco Tonucci ens ofereix una visió crítica sobre aquesta tècnica de recollida d’informació. Així, de forma clara, senzilla i directa l’autor mostra com no haurien de ser aquestes trobades, ja sigui amb el mestre/a o, en el cas que em pertoca, amb la psicopedagoga de l’escola. Què en penseu? 

Primera entrevista amb una família

He pogut assistir a una entrevista amb una família que ha donat el seu consentiment perquè hi pugui estar com a observadora. L’entrevista és a demanda de l’escola arran de les conductes disruptives que presenten a l’aula dos germans bessons. Segons la tutora, aquests es mostren molt neguitosos i intranquils al llarg del dia, amb conductes agressives entre ells i amb la resta de companys/es i no atenen a cap límit establert.

Així, aquest és el precedent per a poder parlar sobre la planificació d’una entrevista amb famílies, que serà la clau per a entendre l’actitud a l’escola dels infants. El procés que segueix la psicopedagoga se centra en:

-    Coneixença dels infants a través de la conversa amb la mestra referent i l’observació directa d’aquests.

-      Indagació de l’estructura familiar per a saber a qui es dirigirà i poder adaptar el discurs segons les característiques de la família.

-        Estructuració de l’entrevista.

-    Preparació de l’espai on es durà a terme la trobada per oferir un ambient el més acollidor possible.

Desprès de conèixer el procediment dut a terme per la psicopedagoga, em ve al cap la teoria exposada en el temari de Diagnòstic en educació, més concretament en l’apartat de tècniques de recollida d’informació.  Així, “l’entrevista és una eina que ens permetrà recollir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones com són creences i actituds, opinions, valors o coneixements que amb altres procediments o tècniques difícilment podrem apreciar”. Alhora, centrant-me en la preparació, la psicopedagoga planteja una entrevista no estructurada ja que es basa en preguntes obertes per a poder adaptar-se a les característiques de la família i, a més a més, poder ser flexible en el desenvolupament de la trobada. Al mateix temps, la psicopedagoga cercarà establir una conversa de caire informal que li permetrà acostar-se al pare i a la mare i, també, afavorir la creació d’un clima de confiança.

Una vegada realitzada l’entrevista, destaco que un dels grans reptes als quals s’enfronta un psicopedagog/a és poder adaptar-se als esdeveniments que van sorgint en l’entrevista, trampejant aquelles situacions més complexes sense que la família se senti jutjada. Així, tot i que hagis fet una bona planificació, parant atenció a aspectes rellevants com la comunicació no verbal (postura, gestos, etc.) i verbal (to de veu, pauses adequades, etc.), hi haurà temes que sorgiran i que no t’esperes (tal i com va succeir en l’entrevista amb la família dels dos infants bessons) i que requeriran de tots els sentits per a poder  abordar-los amb delicadesa.

Com a conclusió destaco la importància d’una bona planificació en les entrevistes, però considero que l’experiència és allò que ens donarà les eines per a poder enfrontar-te amb naturalitat a situacions complicades que apareguin en aquest tipus de trobades. Tanmateix, torno a ressaltar que per a contrarestar actituds novelles ens hem de proveir de recursos més tècnics que ens ofereixin una bona base perquè davant d’una família puguem actuar amb certa fluïdesa en aquest tipus de situacions. 

Bibliografia:

•             ANDREU, LL. i SANZ, M. (2011). Tècniques de recollida d’informació. A LL. Andreu Barrachina (coord.), Diagnòstic en educació, Barcelona: Editorial UOC.

Reflexió sobre el procés d’observació

Desprès de l’última sessió de pràctiques em va quedar pendent poder aprofundir sobre un aspecte clau en la tasca de la psicopedagoga del centre: el procés d’observació dels infants.

Així, tenint en compte que a les primeres sessions aquest recurs ha estat força present, és precís centrar l’atenció i pensar en aquesta tècnica de recollida d’informació.  D’aquesta manera, prenent com a punt de partida l’assignatura Diagnòstic en educació i, més concretament, el capítol del llibre dedicat a aquest fi, se’n destaca com: ”l’observació és el mètode fonamental per a recollir informació en un procés diagnòstic”. Tan bon punt vaig tornar a rellegir aquesta afirmació, em va semblar oportú poder fer un petit anàlisi del tipus d’observació que hem estat duent a terme al CEIF Andreu Castells.

Tal i com m’ha plasmat la tutora de pràctiques de forma explícita i implícita, aquest procés és ben valuós i, per això, abans d’iniciar l’acció has de tenir ben clars els objectius que persegueixes perquè es pugui extraure dades clares i significatives.

Si focalitzem la mirada en la modalitat d’observació emprada, destaco com la tutora prioritzava una observació externa o no participant, tot i que en ocasions, per a poder recollir una dada en concret, interaccionava directament amb el subjecte observat, esdevenint d’aquesta manera una observació interna.

En relació al grau de concreció i limitació d’allò que s’observa, val a dir que es destaca una observació oberta no sistematitzada ja que encara la psicopedagoga no té les dades suficients entorn als casos que està observant.

Finalment, en funció de la persona objecte d’observació està ben clar que és una hetero-observació ja que la psicopedagoga observa als infants.

Cal destacar també com la manera de registrar la informació és mitjançant registres narratius on la psicopedagoga recull la realitat observada. Majoritàriament, la tutora fa un registre d’incidents crítics ja que anota aquelles conductes significatives vinculades amb la qüestió que l’interessa.

Bibliografia:

•             ANDREU, LL. i SANZ, M. (2011). Tècniques de recollida d’informació. A LL. Andreu Barrachina (coord.), Diagnòstic en educació, Barcelona: Editorial UOC.

Seguim amb les observacions a l’aula

Del segon dia al centre de pràctiques destaco les observacions a les aules ja que la psicopedagoga necessita centrar la mirada en un infant (compleix els 2 anys al novembre) que segons la tutora de l’aula mostra:

-          Comunicació  mitjançant crits.

-          L’única paraula que expressa és “papa”.

-          Frustració elevada davant els canvis d’espai.

-          Aleteig amb els braços.

-          Poc contacte ocular.

-          No fa demandes.

-          No mostra interès vers els companys/es.

Una vegada exposat aquests factors, entrem a l’aula per a poder contrastar i ampliar aquesta informació. Aquest cas serveix de punt de partida perquè la meva tutora de pràctiques m’expliqui quins són els seus registres d’observació i què se’n destaca. Així, les notes han d’estar relacionades amb diferents àrees de desenvolupament com: aspectes relacionals, de comunicació, motrius, d’autonomia i el joc. Alhora, també m’exposa les estratègies que segueix per a poder extraure les informacions que necessita. Així, en moments prefereix restar en segon pla, veient com actua l’infant, i d’altres es dirigeix més directament per a centrar-se en un aspecte en concret.

Desprès d’observar a l’infant fent un joc lliure al pati i a l’aula i, també, en una activitat dirigida (l’explicació d’un conte), la psicopedagoga valora que les dificultats que presenta són significatives com per a fer una derivació al CDIAP ja que presenta alguns trets propis d’un Trastorn de l’Espectre Autista.  Arribats a aquest punt, sorgeix un altre factor clau en la tasca d’un psicopedagog/a: la relació amb les famílies.

Per a poder fer una derivació ha d’haver l’aprovació de la família i, per aquest fet, la psicopedagoga del centre proposa fer una entrevista per a poder veure el grau de conscienciació dels pares sobre les mancances que presenta el seu fill i les inquietuds sobre les quals es parteix per a poder fer una derivació al CDIAP.

És ben clar que perquè s’estableixi una relació de confiança entre el psicopedagog/a i la família s’han d’emprar diferents estratègies per arribar a aquest fi. Acordem tractar en la següent sessió aquests aspectes, així com també l’estructuració de les reunions.

Ara és el meu torn de reflexió sobre la relació que s’estableix entre el psicopedagog/a i la família i els canals de comunicació existents a l’escola...

Primera presa de contacte

Inicio aquest camí amb molta il·lusió i desprès d’aterrar a l’escola el primer dia encara em floreix més aquest sentiment. Comencem la jornada amb un ordre del dia amb unes prioritats clares: observar aquells infants que estaven sota supervisió l’any passat i atendre les demandes que ja presenten algunes tutores en relació a alumnes de la seva aula. Així, la psicopedagoga em posa en antecedents abans d’iniciar la ronda per les diferents classes del CEIF Andreu Castells.

Primerament, l’única nena amb dictamen des de l’EAP està en seguiment amb el CDIAP valorant una NEE de caire social, tot i que presenta mancances de tipus relacionals amb els iguals i l’adult i comunicatius. La situació de l’alumne és que és una nena que va néixer prematura i de pares que presenten un retard mental amb risc social. Des del seu naixement tenen la guarda els avis materns.

Desprès de fer una primera observació, a trets generals es detecta que: continua presentant pocs recursos comunicatius i de relació, mostrant-se poc expressiva, sense efectuar demandes. Fa un joc solitari, observant els esdeveniments del seu entorn de forma passiva.

Per altra banda, també hi ha un altre infant amb derivació al CDIAP que està pendent de dictamen que presenta una evolució favorable. Aquest infant mostra mancances comunicatives i relacionals importants emmarcades en un ambient familiar desestructurat.

Finalment, observem quatre casos més que podrien ser possibles derivacions al CDIAP, un nen que presenta indicadors d’un possible TEA, dos infants amb conductes disruptives a l’aula i mancances de relació amb els iguals i un nen amb dificultats de comprensió.

Un cop finalitzada la primera experiència em ve al cap una reflexió que em condueix a una afirmació contundent: la importància de la presència d’un psicopedagog/a a l’escola bressol. Desprès d’observar tots aquests infants és fa evident pensar que si des d’edats primerenques es detecten signes d’alarma, aquests infants podran gaudir del recolzament que necessitin des d’un inici, rebent el suport adient per les mancances que presenten. 

Definició de la figura de la psicopedagoga al CEIF Andreu Castells

Missió: Col·laborar amb l’escola, el personal educador i les famílies amb l’objectiu comú d’ajudar els infants en el seu creixement com a persones i en el desenvolupament  de les seves capacitats atenent tres àmbits específics:

1. Infants: identificació de les necessitats educatives específiques, tant per demanda de l’equip docent com a través de l’observació directa dels infants.

2. Famílies: orientació i acompanyament mitjançant diferents vies d’actuació i promovent sessions de formació per a pares i mares.

3. Equip educatiu: assessorament i orientació de l’equip docent a partir de demandes individuals o col·lectives.

Funcions o finalitats:

1. Atenció directa als infants.

2. Assessorament, orientació i col·laboració amb l’equip educatiu.

3. Acompanyament i orientació a les famílies.

Tasques o activitats

1. Atenció directa als infants: seguiment de les necessitats educatives específiques i coordinació amb professionals externs que atenen als infants amb NEE (CDIAP, Serveis Socials, EAP, CREDA, ONCE, centres privats de psicologia clínica, etc.).

2. Assessorament, orientació i col·laboració amb l’equip educatiu: orientar en les adaptacions curriculars, organitzatives o de suport pertinents per tal d’oferir una satisfactòria resposta educativa a tots i cadascun dels infants, prenent atenció a les adaptacions específiques per a aquells alumnes amb necessitats educatives específiques, assessorament en relació a les estratègies d’atenció a la diversitat, tot integrant metodologies de caire integrador, assessorament en els moments de transició dels infants (adaptació i incorporació a P3) i col·laboració amb l’equip docent per oferir el seu suport en temes on s’escaigui la seva figura i que hagin estat detectats pel personal educador i estiguin acordats en el pla anual del centre.

3. Acompanyament i orientació a les famílies: orientar les famílies en el marc de la coresponsabilitat, buscant la col·laboració entre la família i l’escola, acompanyar-les en els processos de presa de decisions que afecten l’escolaritat dels seus fills/es i promoure xerrades i sessions de formació (“Hores del cafè”).

Context d'intervenció

El CEIF Andreu Castells és una escola bressol de titularitat municipal vinculada a l’Ajuntament de Sabadell, però de gestió privada. La llar d’infants està ubicada al barri de Can Rull, un dels més antics de Sabadell situat fora del nucli històric i amb una població que volta els 18.000 habitants, majoritàriament joves i adults on, com a la resta de la ciutat, és palesa també la darrera onada migratòria. Està envoltat dels nous barris de Can Gambús i Can Llong els quals han suposat una revaloració progressiva de les infraestructures ja existents.

Atenent a les característiques demogràfiques i socials d’aquest barri, el Centre d’Educació infantil i familiar neix de la necessitat de donar resposta a les famílies treballadores amb infants 0-3 anys, en un entorn densament poblat. Situacions semblants ja s’havien donat a d’altres barris de la ciutat, fet que va portar a l’Ajuntament de Sabadell a promoure la construcció d’escoles bressol de titularitat municipal, començant les primeres al curs 1998-1999. Seguint aquesta tònica, el CEIF Andreu Castells va iniciar la seva activitat lectiva al setembre del 2004, convertint-se en la quarta escola bressol municipal.

El perfil de famílies que atén el servei actualment respon a un patró de família majoritàriament autòctona, de classe treballadora, amb unes rendes mitjanes-baixes vinculades a feines del sector secundari. Alhora, amb l’arribada de població nouvinguda, l’escola compta amb un percentatge de persones d’altres cultures i nacionalitats (principalment procedents d’Amèrica Llatina, Àfrica i per últim, de l’Europa de l’Est).

En aquest curs escolar 2014/15, el CEIF Andreu Castells compta amb 86 infants escolaritzats, 26 d’ells/es en dues aules d’infants d’1 a 2 anys (una aula de matí i una de jornada completa) i 60 nens i nenes en tres aules d’infants de 2 a 3 anys (una de matí i dues de jornada completa). L’ocupació a l’escola és del 100%, valorant un descens en el servei complementari de menjador (13-14 infants).

Pel que fa a l’equip que conforma l’escola, hi ha la direcció del centre, cinc mestres tutores, una tècnica de suport i una persona que executa les tasques administratives. Setmanalment, la figura de la psicopedagoga hi és present per a atendre les demandes existents.

Benvinguts i benvingudes al blog!

Hola a tothom!

Us dono la benvinguda al blog del Pràcticum de Psicopedagogia on plasmaré les vivències al centre de pràctiques i les reflexions entorn a les tasques de la psicopedagoga a l‘escola. Un dels objectius principals de l’elecció del centre ha estat poder endinsar-me en les funcions pròpies d’un psicopedagog/a a una escola bressol, una etapa que sovint passa desapercebuda, però que considero que és essencial que aquesta figura hi sigui present per a poder fer una detecció primerenca de les possibles mancances que pugui presentar un infant. Alhora, també cal destacar el treball que la psicopedagoga fa vers l’equip educatiu i les famílies, oferint una visió professional fomentada en el constructivisme.