Desprès de l’última sessió de pràctiques em va quedar pendent poder
aprofundir sobre un aspecte clau en la tasca de la psicopedagoga del centre: el
procés d’observació dels infants.
Així, tenint en compte que a les primeres sessions aquest recurs ha estat
força present, és precís centrar l’atenció i pensar en aquesta tècnica de
recollida d’informació. D’aquesta
manera, prenent com a punt de partida l’assignatura Diagnòstic en educació i, més concretament, el capítol del llibre
dedicat a aquest fi, se’n destaca com: ”l’observació és el mètode fonamental
per a recollir informació en un procés diagnòstic”. Tan bon punt vaig tornar a
rellegir aquesta afirmació, em va semblar oportú poder fer un petit anàlisi del
tipus d’observació que hem estat duent a terme al CEIF Andreu Castells.
Tal i com m’ha plasmat la tutora de pràctiques de forma explícita i
implícita, aquest procés és ben valuós i, per això, abans d’iniciar l’acció has
de tenir ben clars els objectius que persegueixes perquè es pugui extraure
dades clares i significatives.
Si focalitzem la mirada en la modalitat d’observació emprada, destaco com
la tutora prioritzava una observació externa o no participant, tot i que
en ocasions, per a poder recollir una dada en concret, interaccionava
directament amb el subjecte observat, esdevenint d’aquesta manera una observació
interna.
En relació al grau de concreció i limitació d’allò que s’observa, val a dir
que es destaca una observació oberta no sistematitzada ja que encara la
psicopedagoga no té les dades suficients entorn als casos que està observant.
Finalment, en funció de la persona objecte d’observació està ben clar que
és una hetero-observació ja que la psicopedagoga observa als infants.
Cal destacar també com la manera de registrar la informació és mitjançant registres
narratius on la psicopedagoga recull la realitat observada.
Majoritàriament, la tutora fa un registre d’incidents crítics ja que
anota aquelles conductes significatives vinculades amb la qüestió que l’interessa.
Bibliografia:
• ANDREU, LL. i SANZ, M.
(2011). Tècniques de recollida d’informació. A LL. Andreu Barrachina (coord.),
Diagnòstic en educació, Barcelona: Editorial UOC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario