Primera entrevista amb una família

He pogut assistir a una entrevista amb una família que ha donat el seu consentiment perquè hi pugui estar com a observadora. L’entrevista és a demanda de l’escola arran de les conductes disruptives que presenten a l’aula dos germans bessons. Segons la tutora, aquests es mostren molt neguitosos i intranquils al llarg del dia, amb conductes agressives entre ells i amb la resta de companys/es i no atenen a cap límit establert.

Així, aquest és el precedent per a poder parlar sobre la planificació d’una entrevista amb famílies, que serà la clau per a entendre l’actitud a l’escola dels infants. El procés que segueix la psicopedagoga se centra en:

-    Coneixença dels infants a través de la conversa amb la mestra referent i l’observació directa d’aquests.

-      Indagació de l’estructura familiar per a saber a qui es dirigirà i poder adaptar el discurs segons les característiques de la família.

-        Estructuració de l’entrevista.

-    Preparació de l’espai on es durà a terme la trobada per oferir un ambient el més acollidor possible.

Desprès de conèixer el procediment dut a terme per la psicopedagoga, em ve al cap la teoria exposada en el temari de Diagnòstic en educació, més concretament en l’apartat de tècniques de recollida d’informació.  Així, “l’entrevista és una eina que ens permetrà recollir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones com són creences i actituds, opinions, valors o coneixements que amb altres procediments o tècniques difícilment podrem apreciar”. Alhora, centrant-me en la preparació, la psicopedagoga planteja una entrevista no estructurada ja que es basa en preguntes obertes per a poder adaptar-se a les característiques de la família i, a més a més, poder ser flexible en el desenvolupament de la trobada. Al mateix temps, la psicopedagoga cercarà establir una conversa de caire informal que li permetrà acostar-se al pare i a la mare i, també, afavorir la creació d’un clima de confiança.

Una vegada realitzada l’entrevista, destaco que un dels grans reptes als quals s’enfronta un psicopedagog/a és poder adaptar-se als esdeveniments que van sorgint en l’entrevista, trampejant aquelles situacions més complexes sense que la família se senti jutjada. Així, tot i que hagis fet una bona planificació, parant atenció a aspectes rellevants com la comunicació no verbal (postura, gestos, etc.) i verbal (to de veu, pauses adequades, etc.), hi haurà temes que sorgiran i que no t’esperes (tal i com va succeir en l’entrevista amb la família dels dos infants bessons) i que requeriran de tots els sentits per a poder  abordar-los amb delicadesa.

Com a conclusió destaco la importància d’una bona planificació en les entrevistes, però considero que l’experiència és allò que ens donarà les eines per a poder enfrontar-te amb naturalitat a situacions complicades que apareguin en aquest tipus de trobades. Tanmateix, torno a ressaltar que per a contrarestar actituds novelles ens hem de proveir de recursos més tècnics que ens ofereixin una bona base perquè davant d’una família puguem actuar amb certa fluïdesa en aquest tipus de situacions. 

Bibliografia:

•             ANDREU, LL. i SANZ, M. (2011). Tècniques de recollida d’informació. A LL. Andreu Barrachina (coord.), Diagnòstic en educació, Barcelona: Editorial UOC.